Orlando furioso

El gran volum d’aquesta peça permet constatar tota una colla de decisions tècniques i de contingut que transmeten la fortalesa i la fragilitat de l’èpica de la derrota, però també de l’esperança. L’obra també evidencia l’erudició de Fenosa, que aquesta vegada se centra en un altre dels grans mites literaris, l’Orland furiós, el relat del qual el fascinava des dels anys quaranta. Esmentat a França com a “Roland furieux” (segle xi), el personatge va ser font d’inspiració per a l’autor d’aquest poema èpic fantàstic, Ludovico Ariosto, publicat el 1532 (Fenosa, gran bibliòfil, en conservava una edició de 1773).

En una entrevista de 1971 Fenosa dirà: «Crec en la llibertat, la felicitat, la bondat, la perfecció… La vida és una cerca contínua de totes aquestes coses. Al meu entendre, l’Orland furiós és el millor exemple de fidelitat que es pot trobar. Persegueix la idea de la seva amant, encara que passi al costat d’ella sense reconèixer-la». Orland, errant i embogit passa per una platja de Tarragona, fet que no deixa de commoure a Fenosa pel seu sentit i la seva localització tal com assenyala Jean Leymarie en el catàleg editat per Skira.

Fenosa tornarà en quatre ocasions a aquest tema entre 1947 i 1971-73 en diferents escales.

La peça monumental es troba al jardí del Museu d’Escultura de Leganés (Madrid) i es va instal·lar al complex Antigone a Montpeller. Igualment forma part del conjunt d’escultures instal·lades al jardí de la Fundació Apel·les Fenosa al Vendrell.