El segon lliurament de la trilogia d’exposicions vinculades al Centenari de Nicole se centra en la constant del temps a partir d’una frase que la mateixa Nicole Florensa va deixar escrita en una nota trobada en la Fundació: Hors du temps.
Així la sala es converteix en un lloc procesual per a la memòria en constant metamorfosi. La imatge – ancora que dona inici al recorregut és una fotografia d’octubre de 1949 present al final de la mostra Desplaçats. Solidaritat i resiliència en un bucle atemporal). A partir d’aquí és possible descobrir alguns tastos temporals de la vida i obra de Nicole, vista pels altres o a través del seu propi treball artístic inèdit. Així cada grup d’elements presentats és un portal atemporal que activa un bucle de connexions. Irromp d’aquesta manera el temps-ara (Jetztzeit) teoritzat per Walter Benjamin: aquest instant suspès on el passat s’entrellaça amb el present adquirint un sentit completament nou.
Obres artístiques de caràcter figuratiu i fons d’arxiu es resignifiquen conceptualment sota aquesta configuració curatorial. El gir que proposem permet transformar l’espai en un dispositiu de memòria compartida, desafiant al visitant a assajar noves lectures i exercicis crítics.
Nekane Aramburu, curator.
