Activant nous espais del museu i integrant noves opcions per al diàleg amb la contemporaneïtat, el Cup s’obre a una programació d’art sonor sota el comissariat de l’expert Josep Manuel Berenguer.
El projecte, que s’estendrà durant tot el 2024 i inicis del 2025, està integrat per aquesta sèrie de vuit propostes essencialment sonores, tot i que ocasionalment recolzades per imatges i compostes sota primes estètics molt diversos.
Segons afirma el comissari Josep Manuel Berenguer, «el seu rerefons comú és la contemplació de la memòria des de la perspectiva de la creació sonora, que és l’escolta. Gairebé tot és memòria en el so, perquè, a causa de la seva fugacitat, una vegada extingit en l’espai on es produí, hi reverbera durant un temps; i quan aquesta reverberació s’extingeix, continua existint, potser reverberant per sempre, en la ment, la qual, de fet, també és un espai. Espai especial, espai d’espais, la ment conté, entre altres, a la música, els límits de la qual són, a més dels de la percepció del so en el temps i en l’espai subjectius, els de la percepció de la mateixa percepció, que es dilueix en un remolí d’aparença inesgotable, qui sap si equivalent a algun conjunt de punts tancats i acotats, compactes, homotècnics, fractal, doncs, a diferència de l’espai euclidià, aquell que, malgrat que podria ser una il·lusió, segons les proves que la nostra quotidianitat ens subministra, sembla ser on habitem.«
Cada proposta conté una o diverses obres d’un únic creador especialitzat en el domini de l’ús artístic del so i s’exposarà durant aproximadament un mes al Cup del Museu Apel·les Fenosa a El Vendrell, un espai amb característiques reverberants especials que activen la nostra experiència espacial habitual i, per això, inspiren la meditació transversal sobre la memòria com a conseqüència de la reverberació que justifica aquesta programació.
La presentació de la sèrie va tenir lloc el dia 18 de gener a les 19.00 a la Sala Ricson de HANGAR.ORG, en el context de les activitats de l’Orquestra del Caos, projecte orbitant de HANGAR.ORG.
Reverberant és una iniciativa de la Fundació Apel·les Fenosa amb la col·laboració de l’Orquestra del Caos, el Màster en Art Sonor de la Universitat de Barcelona i HANGAR.ORG.
Proposta 1 · Gonzalo Biffarella · 20 de gener
Proposta 2 · Macarena Solervicens · 2 de març
Proposta 3 · Ginebra Raventós de Volart 13 d’abril
Proposta 4 · Josep Manuel Berenguer · 1 de juny
Proposta 5 · Mila Von Chobiak · 3 d’agost
Proposta 6 · Malu Hatoum · 28 de setembre
Proposta 7 · Diana Medina · 9 de novembre
Proposta 8 · Pau Capdevila · 14 de desembre
Gonzalo Biffarella
20/01/2024 al 02/03/2024
1.1 Labyrinth/Laberinto · 1999-2000 · 31.02 · Audio
Aquesta peça va ser encarregada per la WDR 3 de Colònia – Alemanya – Studio Akustische Kunst. (1)
“Un laberint és un edifici fet per confondre els homes”, va escriure Jorge Luis Borges, són precisament els seus textos, extrets de “La Biblioteca de Babel” i de “El Immortal”, els que donen suport literari a la peça.
Aquesta obra m’ha permès investigar en la combinació de materials molt diversos: veus, instruments, sons ambientals i processos digitals.
És una peça multilingüe (cinc idiomes) i el tractament polifònic, amb clares reminiscències del motet medieval, m’ha permès reforçar la metàfora del Laberint.
L’obra està estructurada en cinc seccions contínues
1 La Biblioteca
2 El Laberint dels miralls
3 Canon Multilingual
4 El desert
5 El Laberint Total
L’obra va ser estrenada en el marc de la 7a Acústica Internacional, organitzada pel Studio Akustische Kunst, dins de la 3a MusikTriennale Köln, Trinitatiskirche, Köln, Alemanya, el 3 de juny de 2000.
La performance escènica es va presentar amb coreografia de Sonia Gili i interpretació de la ballarina Ana Paula Castro Merlo. Per a aquesta ocasió es va realitzar especialment una versió octofònica de la peça, als estudis de la WDR.
Fitxa tècnica
Textos: Jorge Luis Borges
Veu:
Espanyol: Pepe Soriano, Daniel Tieffemberg
Alemany: Mariane Rogée
Anglès: Tom Zahner
Italià: Vittorio Alfieri
Francès: Sandrine Klein
Instrumentistes
Flauta Paetzold: Antonio Politano
Flauta Travessera: Agustín Caturelli
Clarinet: Oscar Gieco
Violí: Erico Fernández
Viola: Alberto Lepage
Violoncel: Cristian Montes
Piano: María Inés Caramello
Tècnics: Benedikt Bitzenhofer, Barbara Göbel et Elke Tratnik
Assistent: Carsten Schulz
Producció Studio Akustische Kunst WDR 3 – Klaus Schöning
(1) Aquesta edició es realitza amb l’autorització explícita de la WDR 3. Els drets d’ús de tots els textos citats han estat declarats i pagats per la WDR 3 – Studio Akustische Kunst.
youtube
youtube
1.2 Memòries de la Sal · 2010 · 10.38 · Vídeo
Instruments interactius de control gestual.
Guitarra elèctrica amb processos electroacústics i
Vídeos interactius
Aquesta peça està centrada a mantenir viva la memòria d’aquells que es van convertir en desapareguts en els anys de l’última dictadura a l’Argentina.
Memòria de la Sal, al·ludeix particularment al destí injust d’aquelles persones que van ser llançades des dels vols de la mort, al mar argentí.
Música: Gustavo Alcaraz, Gonzalo Biffarella, Julio Catalano
Vídeo: Gustavo Alcaraz, Gonzalo Biffarella, Julio Catalano, Gabriela Espina
Intèrprets en el vídeo: Sonia Gili, Edmundo Ferreyra, Vanesa López, Mateo Guerrero, Ayelén Sosa, Julio Catalano, Paulina Denti, Lucrecia Requena, Analía Requena
Filmació de la performance: Leonardo González, Memento
Centre Cultural Espanya Còrdova.
Edició del vídeo de la performance: Gustavo Alcaraz, Gonzalo Biffarella, Julio Catalano.
ABC Trío
El Trio que des de l’any 2010 integrem: Gonzalo Biffarella, Gustavo Alcaraz i Julio Catalano, s’ha especialitzat en el disseny i programació d’instruments interactius de control gestual. Aquests instruments són les eines bàsiques usades en cadascuna de les obres compostes.
El grup s’ha dedicat a desenvolupar projectes centrats en la idea de Memòries, que investiguen en la realitat social i política de l’entorn llatinoamericà, generant bases de dades, a partir de les quals produir obres que interrelacionen materials referencials, testimonis directes i reelaboracions digitals. Aquests materials es plasmen en obres sonores o multimèdiques, d’estructures fixes o improvisatòries.
http://abctrio.blogspot.com
Bio
Músic – artista multimèdia – docent universitari – gestor cultural.
Va néixer el 1961. Es va formar com a compositor a la Universitat Nacional de Còrdova, Argentina. Va ser Premi Universitat, al millor promig. Va estudiar guitarra amb Irma Costanzo a Buenos Aires.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombroses distincions, en l’àmbit nacional i internacional. Les seves obres s’han presentat en 30 països. Ha realitzat obres per encàrrec per a alguns dels principals centres de producció electroacústica, entre ells: l’IMEB (Institut Internacional de música Electroacústica de Bourges – França), la Cadena radial WDR 3 de Colònia Alemanya, per a l’Estudi d’Art Acústic que dirigia Klaus Schoening, el CSC de la Universitat de Padova –Itàlia i el LIPM del Centre Recoleta de Buenos Aires – Argentina, El Festival Zeppelin de Barcelona i el Centre Reina Sofia de Madrid.
Les seves composicions han estat reproduïdes en diverses edicions discogr
àfiques, entre les quals es destaquen: el CD monogràfic MESTISSATGE editat el 1997 pel segell Chrisopée Electronique de França i la Col·lecció Panorama de la Música Argentina, editada pel Fons Nacional de les Arts, i el CD De los Espejos dedicat a obres per a instruments i electroacústica, publicat el 2010. Des del 2019, presenta les seves obres al segell Viajero Inmóvil Experimental, a Elektramusic, de França i a Nova Era Musica Secreta, Espanya.
Una part important de la seva producció està dedicada a experiències multimèdia, treballant amb artistes plàstics, ballarins, fotògrafs, videoartistes, actors i representants de les més diverses branques del saber. S’emprenyora com a jurat en concursos de música i art digital, tant en el seu país com a l’estranger. Com a docent universitari, té una trajectòria de més de 28 anys, es va desempenyar com a professor titular de: Tècniques i Materials Electroacústics, del Taller Experimental de Música I, II i III, del Seminari de Composició amb noves tecnologies i responsable del Postgrau en Arts Mediales de la Facultat d’Arts de la Universitat Nacional de Còrdova. Ha dictat cursos, seminaris i tallers en més de 20 universitats, a Amèrica i Europa. Com a Gestor Cultural es va desempenyar com a Vice-Secretari de Cultura de la UNC, Director del Museu de Belles Arts Dr. Genaro Pérez i Director de Cultura de l’Ajuntament de Còrdova.
Va ser Fundador i Coordinador Anella Cultural Llatinoamèrica Europa – Centre Cultural Espanya Còrdova- Xarxa de Centres de AECID. En l’actualitat coordina el segell de Música Experimental en xarxa, Viajero Inmóvil Experimental. Així també és el coordinador de les JIME (Jornades Internacionals de Música Electroacústica), que es realitzen a Còrdova, Argentina des de 1990.
http://abctrio.blogspot.com
youtube
https://viajeroinmovilexprimental.bandcamp.com
Macarena Solervicens
02/03/2024
Àudio. Galatea, en la ment de la màquina i al cor del soroll · 2021-23 · 42.26
Aquesta obra ha estat creada imaginant el món mental d’una màquina. A través de la seva escolta, es busca recrear la possible experiència de consciència i percepció d’una entitat artificial, explorant les complexitats de la seva existència i la seva relació amb l’entorn. L’obra convida a endinsar-se en el procés de fusió entre la màquina i la seva creadora, donant lloc a una entitat que desdibuixa els límits entre el humà i l’artificial.
Bio
Macarena Solervicens és una compositora i dissenyadora de so xilena radicada a Berlín. Ha estudiat enginyeria de so a la Universitat de Roma II, música electrònica al Conservatori Santa Cecilia de Roma, composició al Saint Louis College of Music i art sonor a la Universitat de Barcelona.
Ha treballat en diversos projectes teatrals, de dansa i cinematogràfics, presentats i reconeguts en festivals internacionals. Alhora, es dedica a la creació de música electroacústica, so experimental i art sonor i realitza projectes interdisciplinaris que aprofundeixen en la interrelació entre art, música i tecnologia.
El seu enfocament compositiu fusiona el so i la música, explorant els límits de totes dues disciplines per assolir una unitat cohesionada. Per a això empra una combinació d’instruments tradicionals, sons sintetitzats i concrets que manipula per trobar una dimensió expressiva i experimentar amb noves estètiques musicals.
macarenasolervicens.com
Ginebra Raventós de Volart
13/04/2024
Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge
Es tracta d’un poema compost de veus col·lectives i anònimes que (des)dibuixen tot el que orbita al voltant de la idea de Saturn. És una investigació a través dels relats orals i la idea de mite d’origen. El resultat és una peça sonora que consta d’una única veu dient, explicant, recitant. Una peça sonora feta únicament dels sons conseqüents que aquesta veu pugui generar. En aquesta peça es barregen retalls d’astronomia, astrologia, mitologia i experiències humanes íntimes, traumàtiques o quotidianes. Aquestes veus ens expliquen històries i paisatges que es alimenten i es contradiuen que ens interpel·len: què sabem del que no hem experimentat i que constantment se’ns afirma com real des de la ciència, des de la societat, des de la història? És més tangible que els paisatges d’aquest mite d’origen?
El motor d’aquest poema és una exploradora o refugiada que avança alhora en dues direccions que la portaran a retrobar-se en un mateix punt: camina cap a l’abisme de la psique humana i fuig cap a la immensitat del planeta Saturn, de l’univers. La fascinació de la geografia d’aquest planeta i la bellesa dels seus anells marquen el ritme. Si els contemples prou estona, es fonen amb la comprensió de tot el que cohabiten: l’atrocitat violenta d’impactes de tots els trossos que els conformen, cossos esmicolant-se entre ells, trencats, preciosos.
Fitxa tècnica:
Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge.
Enregistrat, mesclat i masteritzat a Barcelona el 2020.
Produït per Ginebra Raventós i EMARX.
Format original: poema sonor en vinil.
Disseny gràfic de Marc Monguilod.
Publicat per Soundspace Records gràcies a la Beca Injuve per a la Creació Jove 2019.
Vinil de 12 polzades.
Durada: 34:19
50 pistes.
Inclou llibre amb poemes en versió original en català i la seva traducció al castellà.
Biografia:
Poeta i artista sonora que investiga l’expansió del camp d’acció de la poesia. En les seves peces desplega el seu univers poètic, en el qual veu, acció, so, imatge, espai i text s’entrellacen en un tot indispensable. Indaga en les possibilitats sonores i performàtiques de la poesia a través d’accions, recitals, publicacions i instal·lacions que d’alguna manera continuen el camí iniciat per autors com Brion Gysin, Henri Chopin i Bernard Heidsieck. El 2021 la poeta i artista sonora Ginebra Raventós va publicar el vinil Saturn darrere nostre: el glaç, el got, el buit, l’acte verge, un poemari sonor inspirat en la bellesa destructora del planeta Saturn i el hipotètic so de l’univers. El 2022 va publicar Viatge al centre del so, una peça de narrativa immersiva basada en el viatge de Reikiavik a Snaefellsjökul, el volcà que segons Julio Verne a Viatge al centre de la terra porta al seu interior al nucli del nostre planeta. El 2023 ha presentat el seu poema immersiu Estampes del silenci, del vertigen, del membre fantasma, de l’èxtasi, de tu, que explora la paraula, el silenci i la veu com a extremitat etèria que ens permet tocar-nos.
Ha presentat les seves peces audiovisuals, accions sonores, instal·lacions i poemes a l’Antic teatre, Hangar, Sonar+D, Convent de Sant Agustí, Phonos, Festival de poesia (Barcelona), Festival Eufònic i festival poesia i+, La Casa Encendida (Madrid), KUA Universitat de Copenhague (Copenhaguen), Institut Iberoamericano i MONOM (Berlín), el festival Ex!poesía (Bilbao), Universitat de Kent (Anglaterra), Universitat de les arts de Reikiavik (Islàndia), Experimental Sound Studio (Chicago), entre altres llocs.
El seu camp d’investigació travessa la psicoacústica, la veu, la paraula, l’inconscient col·lectiu, la memòria i el patrimoni. Al llarg de la seva carrera ha estudiat psicologia especialitzant-se en els processos perceptius i el llenguatge, creació literària, direcció de cinema d’autor i el màster d’art sonor de la UB. Combina la seva feina artística amb la docent donant classes, tallers i acompanyaments en l’àmbit sonor, literari i creatiu des del 2010.
https://linktr.ee/Ginebraraventos
https://www.instagram.com/yokolem/
https://www.ginebraraventos.com
@yokolem
https://ginebraraventosdevolart.bandcamp.com
Josep Manuel Berenguer
01/06/2024
Improvisació artificial · 2022 · Aplicació multimèdia · Sense durada definida
Improvisació artificial és una obra realitzada en directe per una aplicació computacional basada en 16 agents que prenen informació d’una base de dades alimentada per una improvisació musical prèvia realitzada per l’autor al seu estudi. Com que podria estar funcionant per temps il·limitat, cal considerar-la com una instal·lació. No té principi ni final. La idea general de l’aplicació és intentar emular el comportament dels músics durant una improvisació, on alguns solen seguir o glossar el que altres estan fent o decidir canviar completament el discurs, augmentant així la probabilitat de modificació del futur de l’objecte musical en conjunt. El flux de so és contínuament canviant i s’oposa a l’organització clàssica de les músiques tradicionals que tenen un principi i un final.
Bio
Josep Manuel Berenguer · Barcelona · 1955
Coordinador i professor de Psicoacústica i Música experimental del Màster en Art Sonor de la UB i director de l’Orquestra del Caos. President d’Honor de la International Conference of Electroacoustic Music del CIM/UNESCO, President de Quantum Art Lab, Vicepresident de la Fundació d’Artistes Visuals de Catalunya-Hangar i del Patronat de la Fundació Phonos. El seu treball inicialment electroacústic s’ha orientat cap a la instal·lació i, malgrat els seus dubtes sobre la idoneïtat d’aquests termes, cap al temps real i la interactivitat. Les temàtiques desenvolupades inclouen qüestions relacionades amb la filosofia i la història de la ciència, els límits del llenguatge, l’ètica, la vida i la intel·ligència artificial, la robòtica, el metabolisme de la informació, així com els límits mateixos de la comprensió i la percepció humanes del món. Luci, que explora els comportaments complexos emergents de sumes d’elements simples, va rebre el Premi ARCO-Beep d’Art Electrònic. La seva instal·lació @bienenVolk rep informacions del comportament de les abelles d’una colònia instal·lada a l’antic Museu de Zoologia de Barcelona i les envia a un espai sonor delimitat per 16 altaveus en qualsevol lloc del món. La seva presentació va ser a l’Akademie der Künste · Berlín el 30 de setembre de 2017 amb un concert en viu titulat Bienen.
La major part dels textos de Josep Manuel Berenguer es poden consultar a academia.edu: https://independent.academia.edu
Músiques i conferències a: https://www.youtube.com
Mila von Chobiak/Fernando Jobke
03/08/2024
5.1 Què, era aigua · 2023 · 09.47 · Àudio
Feina conceptual a partir de tres estats de l’aigua, sòlid, líquid i gasós i la relació que aquests estats tenen amb l’energia cinètica. En el cas de l’estat sòlid, l’energia cinètica de les molècules és molt baixa, estant gairebé immòbils. En estat líquid augmenta l’energia cinètica de les molècules, produint ruptura en els enllaços d’hidrogen i deixant algunes molècules soltes i la majoria unides. En estat gasós l’energia cinètica és tal que es trenquen tots els enllaços d’hidrogen quedant totes les molècules lliures. Es interpreten de manera sonora aquests tres estats de l’aigua, així com la ruptura dels enllaços d’hidrogen, a partir de variacions creades exclusivament sobre 5 arxius i és a partir d’aquest nou orgànic que es disposa la matèria sonora en l’espai i el temps, creant estructura i forma des d’un procés dialèctic entre les bondats que ofereix la matèria i el pla previament traçat. «Què, era aigua» és doncs el resultat de la tensió creada entre la proposta innata al material, la manipulació sobre el mateix i la coexistència d’ambdós en un plantejament macro formal.
5.2 El Sol – assaig 1 · 2004 · 09.14 · Àudio
En aquesta peça els materials electrònics es fonen i es barregen amb cordes processades articulant raó, instint, emoció i cos.
Die Sonne – assaig 1 – del alemany Sonne = Sol-, va ser composta al barri de Poble Sec, al carrer Concordia en un ordinador Pentium III en aproximadament 45 dies. Els materials electrònics van ser generats a partir de Csound i les cordes (que havien estat gravades a Buenos Aires) van ser processades a Csound i el programa anomenat en el seu moment Cool Edit, on també es va realitzar la mescla. Es va prestar especial atenció en el seu moment a l’espacialització de la matèria sonora usant un plugin creat Ad Hoc per Pablo Di Liscia.
La peça, la estructura de la qual va ser seriosament influïda per la lectura del cap. V El Sol del llibre El desenvolupament de la llum (Rodney Collin), va ser seleccionada com a guanyadora del premi internacional de composició electroacústica SGAE 2004 i va ser programada per Gabriel Brncic en la International Computer Music Conference de l’any 2005.
Està prevista per a l’any 2024 la composició d’un segon assaig sobre el tema Die Sonne.
5.3 Ecos · 2007 · 11.42 · Àudio
Ecos és un cicle de 5 cançons per a Cantant i Tape, amb textos d’Heràclit en Grec antic. Treballar amb els textos d’Heràclit era un desig que l’artista arrosegà des de 1996. Va ser una obra realitzada com a treball final del postgrau de composició que va cursar a la Universitat de Barcelona Pompeu Fabra.
Compta amb la veu de Laura Lopez per a la gravació i per al concert.
Textos
1 Els límits de l’ànima
Grec antic: psüjes péirata iónouk an exéuroio, pasan epiporeuómenos hodón. Húto bathün lógon éjei.
Català: Els límits de l’ànima no els podries trobar caminant, encara que recorreguis el camí sencer, tan profund és el seu fonament.
2 Una sola cosa és la sàvia
Grec antic: Hodós áno, mía kai hoté einai gar hén to soón, epístasthaignómen hotée ekübernese pánta diá panton.
Català: El Camí cap amunt i cap avall, un i el mateix. Una sola cosa és la sàvia: conèixer el desig que condueix totes les coses a través de totes.
3 A totes les coses les governa el llampec
Grec antic: ta de pánta oiakízei keraunós.
Català: A totes les coses les governa el Llampec.
4 Harmonia invisible
Grec antic: harmoníe afanés, fanerés kréiton.
Català: Harmonia invisible, més forta/millor que la visible.
5 Grans morts
Grec antic: móroi gar méizones/méizonas moiras lanjánousi.
Català: Mortes més grans obtenen sortides més grans.
5.4 Bocinòdrom en document articulat · 2001 · 10.14 · Àudio
Peça composta l’any 2001 i guanyadora (juntament amb altres 4) del concurs intern de la Carrera de Composició amb mitjans Electroacústics de la U.N.Q
Aquesta peça es va crear usant gairebé exclusivament sons concrets, gravacions de Bocines, Metres, trens, motocicletes, converses espontànies, etc. realitzades en diferents llocs d’Europa amb un micròfon binaural que s’enregistrava en un mini disk. L’estructura formal de l’obra, no obstant això, va ser intensament controlada, basant-se en la velocitat i forma en què es realitzen les transicions des d’un material a un altre.
Bio
Mila von Chobiak/Fernando Jobke és llicenciat en composició musical (U.N.Q. Bs.As. Argentina), especialitzat en música contemporània i electroacústica. Ha perfeccionat els seus estudis en el Postgrau de noves tècniques compositives (Barcelona, Pompeu Fabra) i en el Màster d’art sonor (Universitat de Barcelona). Ha presentat les seves peces en diferents festivals i ha compost música per a obres de teatre a més de desenvolupar una carrera paral·lela en la performance (action art), el teatre físic i la comèdia. Destaquen en la seva producció, la peça Die Sonne – assaig 1, guanyadora del premi internacional de música electroacústica SGAE (2004), i la seva instal·lació Sobre l’inconvenient de haver nascut que va tenir el suport de les beques OSIC per a la recerca (2022).
https://www.vonchobiak.com
Malu Hatoum
28/09/2024
No Soy Blanca · 2021 · 28.48 · Àudio · (Eco)mposició Sonora
La central hidroelèctrica de Belo Monte va ser activada el 2019 a l’Estat de Parà, Brasil, alterant brutalment el curs del riu Xingu, posant en perill l’ecosistema amazònic únic de la regió i els mitjans de vida dels pobles indis com els Juruna i Kaiapós, així com dels ribereños.
No Soy Blanca és un conte sonor que narra la història de les dones Juruna creuant la selva amazònica mentre uneixen les seves veus amb les veus del bosc i éssers híbrids que, en la cosmogonia Juruna, són éssers mig animals i mig humans. Aquesta trobada de veus genera un camp de força que desarrela Belo Monte, que s’eleva al cel juntament amb els éssers híbrids. D’aquesta manera, el riu Xingu restableix el seu curs i la amenança desapareix mentre les dones tornen a les seves aldees via Riu. Aquesta narrativa fabulativa, segons la visió de Deleuze i Guattari, funciona com el compliment d’un desig: destruir Belo Monte.
Bio
Malu Hatoum · Brasil · 1976. Artista sonora, cantant, performer, escriptora i productora. Cofundadora del Col·lectiu Refluxus.
Graduada en tècnica de dansa contemporània Klauss Vianna i en Art Integratiu. Llicenciada en Psicologia per la Universitat de São Paulo i Màster en Art Sonor per la Universitat de Barcelona. Ha actuat com a soprano al Cor Filharmònic Ikeda de Brasil, mentre estudiava cant líric a la Fundació de les Arts de São Caetano do Sul (São Paulo, Brasil), en concerts de cant líric i en l’òpera Dido & Aeneas de Henry Purcell.
En la seva trajectòria experimenta amb la música clàssica, entre moltes altres coses, la qual acaba reflectint-se en la seva producció en forma de processos investigatius contemporanis com la instal·lació sonora, la música experimental i la performance. Com a artista interdisciplinària s’interessa per la veu-cos com a mitjà expressiu. La seva investigació gira cap a diferents processos d’escolta i investigació sonora, produint obres en diferents llenguatges artístics.
Entre les seves principals exposicions es troben: Exhibició de la Instal·lació Sonora Dones i Espais Sagrats, Centre Cívic Santa Augusti, 2019; Performance Four6 de John Cage, Centre Cultural Hangar, Barcelona, 2019; i Exhibició de la Instal·lació Sonora M.e.t.a.m.o.r.f.o.s.i – Sons d’un món en transformació, Centre Cultural Sant Josep, Barcelona, 2019.
instagram
facebook
Diana Medina Prieto
09/11/2024
Estacions vibracionals · 2023 · 30.53 · Àudio
Estacions Vibracionals és una obra tímbrica i rítmica que juga amb els canvis de fase en tensions i distincions de masses sonores. Les mateixes masses es junten i es dilueixen en patrons rítmics naturals a les fases i altres imposades.
Bio
Diana Medina és una artista Sonora nascuda a Bogotà, Colòmbia. Ha dedicat la seva carrera artística a l’estudi i investigació de diverses tècniques de so i, més recentment, a crear entorns immersius. Comença la seva carrera en Música amb èmfasi en Cant Líric el 2013, a la Universitat dels Andes (Bogotà, COL), on també obté una opció en Mitjans Electrònics i Arts del Temps. És convidada a actuar en múltiples espais durant aquest temps.
Seguint la seva passió per la producció de música electrònica, al final de la seva carrera es muda a Nova York (EUA) per continuar els seus estudis a Dubspot, escola especialitzada en producció musical i mitjans digitals. Durant aquest període, especialitza en disseny sonor, producció de música electrònica i creació audiovisual. El 2014 es muda a Barcelona per començar la seva màster en Art Sonor a la Universitat de Barcelona.
Participa en nombroses exposicions col·lectives a espais com el Convent de Sant Agustí, Hangar, Arts Santa Mònica, i en festivals i esdeveniments com el BCN impro Fest 2017, Festival L’estrany, Festival Zeppelin, Hack and Art Day # 7 i # 8 (Barcelona), Festival Yavería i més recentment, al Festival en Temps Real (Bogotà).
En els últims anys ha desenvolupat una investigació sobre sinestèsia i creació d’espais immersius a la Residència del Media Lab del Estruch de Sabadell, anomenat Laboratori dels sentits i que continua fins a la data.
Avui en dia, viu a Bogotà. També és membre de OFFAL (Orquestra per a Dones i Laptops) i Milla H (dj / productora de música electrònica i experimental).
facebook
linkedin
Pau Capdevila
14/12/2024
El deixeble estimat · 2022 · 57.00 · Àudio
El deixeble estimat (57’) (2022) és un documental sonor amb vocació artística i política que tracta els lligams entre les persones de la diversitat sexual i el món espiritual i religiós. L’obra es construeix principalment a través de la figura del testimoni oral, concretament, amb els registres de set persones, acollint la pluralitat d’identitats de gènere i orientacions sexuals afectives a més de contextos espirituals, geogràfics i culturals molt dispars.
Més enllà d’una proposta merament narrativa i verbal, el documental treballa amb material sonor heterogeni, servint-se del so sintetitzat, el registre de textos sagrats, el paisatge sonor o la música. Tot això sota una voluntat d’explorar els recursos creatius i les discursives que permet el muntatge per abordar les poètiques pròpies del gènere.
PER QUÈ DOCUMENTAL SONOR?
El documental sonor es revela com un marc idoni on conèixer art i missatge sociopolític, oferint la possibilitat de convivència de l’exercici estètic i formal amb l’explicitat del missatge verbal.
La mateixa naturalesa del gènere -sonora i de llarga durada- condueix l’oient des d’un primer moment a l’experiència immersiva, permetent instaurar un diàleg actiu i prolongat en el temps i fonamental per desencadenar la creació i assimilació de processos reflexius.
La particularitat de la matèria sonora possibilita una convivència única dels documents, que poden veure’s, per exemple, juxtaposats, solapats, establint interaccions dinàmiques, presentant jerarquies, entrant en comparativa o recontextualitzant-se recíprocament. D’aquesta capacitat de joc es desprenen poètiques pròpies com poden ser la fractura de l’espai temporal (possible gràcies a la cohabitació de documents distants en el temps) o la coexistència de versions testimonials, tant en sincronia com en divergència. La pluralitat d’enfocaments i de formes documentals sonores atorguen al gènere una gran aptitud per a un acostament a la realitat ampli, complet i multivocal.
Tot i així, i obviant una multitud d’aspectes que podríem exposar aquí, la possibilitat de treballar amb el registre del testimoni oral és un dels pilars determinants del documental sonor i el qual dóna un component ètic respecte al mode d’acostament i representació de les realitats capturades. La qualitat de testimoni ens acosta a la dimensió humana, actuant plenament en l’acte sociopolític i constatant l’impacte d’una problemàtica sobre les persones. Atendre al testimoni implica visualitzar-lo, donar-li veu i humanitzar la lluita. La possibilitat d’incloure aquesta figura directa resol la controvertida acció de parlar per l’altre: l’artista/documentalista ja no assumeix el seu paper, sinó que li lliura el micròfon. Acostar-se únicament des del fet sonor, a més, dóna a la dimensió de l’anonimat, fet que propicia, entre d’altres, l’absència de prejudici o la proximitat humana amb l’oient.
Més enllà del component verbal, el documental sonor obre a l’artista un univers extraordinàriament versàtil per explorar el discurs narratiu també des del so. La concepció de l’obra és en primera instància la d’una peça sonora, buscant en tot moment la formalitat i l’exercici estètic. L’atmosfera final serà resultat de la cuidada elecció del material emprat, el seu color, el treball de la textura, el ritme del transcurs, les correspondències entre els elements o els recursos de l’espacialitat, entre molts altres.
SOBRE LA TEMÀTICA
De la mateixa manera que l’orientació sexual afectiva o la identitat de gènere, la inclinació espiritual d’una persona no és un aspecte sobre el qual un decideixi. Tot i que l’educació dins d’una família o un entorn actiu en l’exercici espiritual pot promoure aquesta inclinació en una persona, a vegades és un fort crida espontani a la realització espiritual el que irromp a la vida d’alguns.
Encara que aliena a moltes persones, la realitat religiosa (diferenciem religió i espiritualitat) encara és causa d’un gran patiment en les persones de la diversitat sexual, ja sigui pels casos de rebuig familiar i comunitari en els quals es poden trobar alguns o bé pels conflictes despertats en un mateix, com pot ser la dura càrrega de la idea de pecat. Però, lluny de buscar casos particulars, cal recordar com encara avui la societat i la seva cultura porten impregnada de soca-rel la herència de tota una tradició dogmàtica religiosa que ha articulat les posicions col·lectives, establint una norma acceptada i un rebuig en tot allò que se’n desvia.
Més enllà dels conflictes externs que les premisses religioses han provocat, els més dolorosos han estat els conflictes interns. Però el mateix desencadenant de les pitjors pesadilles és, alhora, pilar per sostenir la vida, l’acceptació i la pau interna. Hi ha qui ha transcendit les interpretacions espirituals adaptades per l’home i la conversió de les ensenyances en estructures institucionalitzades de poder, arribant a sentir la seva condició LTHBIQ+ i espiritualitat com a experiències integrades. Entendre el missatge fonamental d’Amor que qualsevol tradició espiritual ha predicat impedeix els marcs socials i polítics d’exclusió i discriminació. La justificació d’aquests darrers mai neix d’una comprensió del primer.
Bio
Pau Capdevila Cases (Juneda, Lleida, 1997) es gradua al Conservatori Municipal de Lleida i al Reial Conservatori Superior de Música de Madrid en l’especialitat d’interpretació de guitarra clàssica. Posteriorment, realitza el Màster en Art Sonor per la Universitat de Barcelona.
Constantment combina l’activitat pedagògica amb la musical, l’art sonor i la recerca teòrica en projectes de variada naturalesa, dins de la música contemporània, l’experimentació i la improvisació tant des de la faceta com a guitarrista com des de la veu i l’ús de diversos instruments. S’interessa sovint a explorar les possibilitats de la presentació en viu per a públics reduïts i, en l’últim any, explora amb entusiasme les sessions de so enfocades en els estats alterats de consciència. Duu a terme també puntualment incursions dins de les arts escèniques i la poesia.
Dins de l’àmbit musicològic, assumeix actualment el projecte de tractament del Llegat Emili Pujol de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, músic al qual ha dedicat gran part de la tasca de recerca al llarg dels anys i del qual s’ha guardonat algun dels seus treballs.
https://soundcloud.com
instagram
